El 5 de juny de 2026, coincidint de manera molt significativa amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, va tenir lloc la defensa de la tesi doctoral titulada Juventud y comunicación del cambio climático en TikTok: de la viralidad global a la justicia local. Aquesta recerca ha estat desenvolupada per Alejandra Gallardo Nieto-Sandoval, investigadora del grup de recerca Comress i dirigida per Carme Ferré-Pavia en el programa de doctorat de Mitjans, Comunicació i Cultura. El treball acadèmic, que s’integra plenament en les línies d’investigació del grup dedicades a la comunicació científica, la responsabilitat social i l’impacte dels nous mitjans digitals, va rebre la màxima qualificació acadèmica d’Excel·lent Cum Laude, un reconeixement que posa en relleu l’excel·lència i el rigor de la investigació realitzada.

El tribunal encarregat d’avaluar l’exercici acadèmic va estar format per les doctores Gema Lobillo Mora i Cristina Madrid-López, i pel doctor Ezequiel Ramón Pinat. Durant l’acte de defensa, els membres del tribunal van coincidir a formular una valoració altament positiva de la investigació. En les seves intervencions, van destacar tant la solidesa de la proposta com la seva gran oportunitat social, posant de manifest la capacitat de l’estudi per oferir respostes davant els reptes actuals de la comunicació ambiental en un entorn de transformació digital.

El treball té com a objectiu principal analitzar el cicle integral de la comunicació del canvi climàtic (CC) a TikTok, abordant des de les lògiques de producció i emissió dels missatges fins a la seva recepció i processament per part de l’audiència adolescent. Per a això, s’ha utilitzat una metodologia mixta i seqüencial estructurada en dues fases. A la Fase I, es va realitzar un anàlisi de contingut multimodal i comparatiu de vídeos vinculats a les cimeres climàtiques COP26 i COP27 (N=1.013). Els resultats d’aquesta primera etapa revelen una transició des de la conscienciació mediambiental cap a una marcada professionalització i politització del discurs. En aquest espai, els influencers i els mitjans de comunicació desplacen les fonts científiques tradicionals, les quals mantenen una presència marginal a la plataforma. Alhora, es constata una alarmant manca de rigor informatiu, amb un elevat percentatge de continguts que ometen fonts verificables.

A la Fase II, la recerca va explorar la dimensió de la recepció mitjançant la realització de grups focals amb estudiants de batxillerat en quatres localitzacions amb diferents nivells de vulnerabilitat: Barcelona, València, Amposta i Alcanar. Els troballes d’aquesta fase demostren que la proximitat geogràfica a esdeveniments climàtics extrems, tals com la DANA de 2024 a València —que es va saldar amb 238 víctimes mortals—, actua com el principal catalitzador de la resposta emocional i política dels joves. La investigació conclou que l’eficàcia de la comunicació ambiental a TikTok no resideix únicament en la seva estètica viral, sinó en la seva capacitat per territorialitzar el missatge a través de la proposta original de síntesi teòrica definida com “la llengua del terreno”. Aquest enfocament suggereix que l’autenticitat, la proximitat i l’ancoratge territorial són els mecanismes definitius per trencar la distància psicològica del CC i transformar l’ecoansietat en una exigència de justícia social tangible.