Etiquetes

, , , , , , , , ,

Un estudi de Comress conclou que ‘Polònia’ genera interès per la política i divulga la imatge dels seus líders

La recerca subvencionada pel CAC respon a qüestions polèmiques de com afecta el programa a la percepció ciutadana de la sàtira televisiva

La doctora Carme Ferré Pavia i la investigadora i reportera Catalina Gayà, totes dues professores de la Universitat Autònoma de Barcelona, responen amb l’estudi a interrogants que comparteixen tant els estudiosos dels efectes de la sàtira televisiva com les figures polítiques. La recerca, becada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, conclou que segons els televidents, el programa divulga i humanitza els líders polítics, genera debat, fa interessar per la política i no té cap afectació electoral.

L’estudi Infoentreteniment i percepció ciutadana de la política, el cas de ‘Polònia’, dirigit per Ferré Pavia, qui encapçala el grup Comress de la UAB (Comunicació i Responsabilitat Social), ha analitzat un univers de 1.985 televidents del programa d’humor de Televisió de Catalunya. A través d’una enquesta, d’una altra enquesta a la web del programa i de dos grups de discussió, les investigadores han abordat com perceben els seguidors de Polònia els seus efectes: si consideren que és un filtre d’informació, com creuen que retrata els polítics, la vida política i si afecta la participació cívica.

L’estudi reflecteix uns consumidors de Polònia que es consideren un públic informat, que no confon la caricatura i la persona. Més d’un 80% troba que el programa també és un canal d’informació. Els televidents admeten que la sàtira pot generar simpaties i antipaties cap als polítics parodiats però no que això els faci canviar d’opinió ni que tingui cap efecte a les urnes.

Admeten que l’univers polac (amb l’expressió que usa el programa) divulga les figures polítiques, genera interès per la política i debat al seu voltant. La paròdia, però, apareix en els resultats de l’estudi amb un efecte depenent del context: pot tenir un paper catàrtic contra el desencís polític per la força de l’humor, la humanització i les emocions però també reforçar-lo si aquest és previ i està ben arrelat. També s’indica que és un format totalment relacionat al consum que es faci d’informació.

Els efectes de l’infoentreteniment (formats híbrids entre informació i entreteniment) no són els mateixos segons de quin tipus de públic es tracti, ja que alguns ciutadans són molt recelosos amb la política mentre que altres desconfien més dels mitjans de comunicació. També entre els nens apareix com un canal divulgatiu de les figures polítiques.

Ferré Pavia i Gayà donen suport a les investigacions que veuen els efectes positius de l’infoentreteniment i que localitzen un públic sofisticat, que consumeix informació, contrasta versions i separa la realitat de l’humor.

Article:
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/estudis_recerca/Infoentreteniment_i_percepcio_ciutadana_de_la_politica.pdf

Anuncis