Etiquetes

, , , , ,

Carme Ferré i Elisabeth Roura

Després que s’hagi obert la capsa del trons, la campanya Envàs, on vas? ha concitat tota mena de crítiques i algunes burles. Unes, polítiques, sobre la conveniència de continuar una campanya encarregada de fa temps, i després les respostes sobre la seva alteració, una picabaralla política amb intercanvi d’acusacions de la qual és difícil treure l’aigua clara. Les altres, comunicatives, sobre els dubtes que genera canviar un missatge quan el que caldria seria insistir-hi amb formes innovadores.

Segons l’Agència Catalana de Residus, a Catalunya en recollim de manera selectiva un 41%, som la comunitat autònoma amb dades de reciclatge més elevades i amb més iniciatives sostenibles. Aquesta és la línia a seguir, especialment quan encara podem veure contenidors on plàstic i paper es barregen o alguns que no tenen només la brossa orgànica que els pertoca; deixalles òrfenes al costat de les papereres, sense plantes de reciclatge petites als barris. Hi ha feina per fer. El repte és doble: treballar per una major sensibilització social cap al reciclatge i millorar la gestió. Cal deixar enrere el desencís per la llegenda negra que després no se’n fa res dels residus. No obstant això, la campanya engegada fa unes setmanes no respon cap dels dos objectius: no provoca més consciència social, sinó confusió i, segons fonts com la Fundació Privada de Prevenció de Residus i Consum Responsable, tampoc ensenya la manera més adequada de millorar la recollida selectiva.

La responsabilitat de l’Administració és que el reciclatge sigui major i més efectiu, però per això no pot carregar les complicacions en els usuaris: o bé ofereix més punts i contenidors per als productes o bé deixa que la feina feta amb la mnemotècnia del groc-blau-verd continuï i s’ampliï. No n’hi ha prou amb una enganxosa cantarella que, sobtadament, ens diu que la separació entre plàstic-metall, paper i vidre no és suficient.trigèmines_envasadores

Sense entrar en els interessos de les empreses del reciclatge, és responsabilitat dels ciutadans col·laborar, i de l’Administració, no posar pals a les rodes i pensar en més facilitats per reciclar al màxim els residus que, malauradament i gràcies a l’obsolescència, són cada vegada més.

Anuncis