Carme Ferré-Pavia

L’estudi de les xarxes socials i la perspectiva comunicativa ocupa una gran part de l’atenció dels investigadors en ciències socials. Son una tecnologia que ha suposat molts canvis culturals i un de molt inquietant: la difuminació entre la vida privada i la pública i la ficcionalització d’aquestes vides retransmeses.

La tesi doctoral del ja doctor Joan Torres Palomares, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i de la de València, ha plantejat com s’autorepresenten els joves a través d’Instagram, i ha conclòs que hi predomina una tendència pornonarcicista per oferir una imatge sexualitzada, original, exitosa i influent, on la influència és un aspecte quantitatiu lligat a la viralitat, a ser replicat.

Les imatges en les quals nois i noies es presenten copien les característiques de les dels influencers, i els influencers copien la publicitat, en un bucle de falta d’autenticitat, que paradoxalment és el que cerquen.

El festeig de la publicitat amb la sensualitat explícita i la voluntat dels intragrammers de ser sexis fa que la pornografia n’aparegui com un referent.

La tesi La deriva pornonarcicista de l’autorepresentació a Instagram es va defensar a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, el 17 d’octubre passat. Els directors en van ser els professors de Sociologia Arantxa Grau i Rafael Xambó, i el tribunal va estar composat per les professores Emma Gómez Nicolau (UJI), Carme Ferré-Pavia (UAB) i Hugh O’Donnell (Glasgow Caledonian University).

Hipersexualització dels menors, xarxes socials i falta de responsabilitat de la publicitat, un triangle que es va tornant un espiral.

• D’esquerra a dreta: Rafa Xambó, Arantxa Grau, Emma Gómez, Joan Torres, Carme Ferré-Pavia i Hugh O’Donnell