Laura Sacho. Canal Solidario

El 21 de juny passat es va presentar a Barcelona Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo. Sens dubte, la mateixa presentació fou una lliçó de periodisme sobre l’entreteniment informatiu com a format periodístic, una fórmula menystinguda en certa manera per l’acadèmia, però que ja compta amb clàssics a escala mundial i nacional.

El dilema radica en l’equilibri necessari que ha d’intervenir entre  la informació rigorosa i l’espectacle, l’humor, la paròdia. En paraules de Toni Soler, en el pròleg del llibre, “la suma d’informació i humor em sembla, doncs, aritmèticament pròspera i comunicativament estimulant. Però ha d’acotar el seu terreny, i compartir-lo amb els seus elements constitutius. L’Humor, amb majúscules, blanc o negre, absurd o racional, i la informació, també amb majúscules, exercida amb responsabilitat, profunditat, equitat i ànim de comprendre el món”.

La cultura de l’espectacle, en entredit (foto http://www.foroazkenarock.com)

Uns dies abans, el 10 de juny, Joan Maria Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), publicava en el seu blog Pensacions l’article Bibiana Ballbé com a símptoma. ¿La cultura de la riota?, on reflexionava sobre els límits que hauria de tenir l’ús mediàtic de la cultura. No  podem reduir la cultura a la seva comunicació,  per a Minguet “La barrila, el riure, la frivolitat i la lleugeresa poden formar part de la cultura,  és clar que sí. Però la transmissió de la cultura ja està inventada. Necessita de les paraules i de les imatges, i de molt de temps per a gestionar-ne la seva creació, la seva difusió i la seva assimilació”.

Ens trobem davant dos fenòmens que guarden similitud, l’espectacularització de la cultura i l’infotainment. El cert és que no són pas les persones, és el símptoma. Recollint les reflexions de Carme Ferré, editora d’Infoentretenimiento. El formato imparable de la era del espectáculo, no podem tancar els ulls davant la societat de l’espectacle, la nostra, però ja que hi som, hauríem de treballar tots plegats de forma rigorosa perquè aquesta major sociabilització de la cultura i de la informació no acabi reduint-les a la més pura frivolitat i banalitat.